entre dos móns

la vida en dos móns paral·lels m'és summament complicada, si per la majoria d'europeus aquestes eleccions han vingut marcades per l'apatia i la poca motivació d'anar a votar... (en desconec els motius), i no endevin en la totalitat els que m'han dut a mi inhibir-me d'aquest procés electoral...
Potser que les baralles entre germans em descoratjen, jo si tenc clar el rival, no veig que ho tenguin tant clar els partits que hi estic més proper..., potser ha sigut el meu vot de càstig, què no dec ser l'únic, per deixar d'anar a votar... potser tants de canvis tant ràpids m'han facilitat el fet de no anar a votar.. estic a Mèxic, havia de fer papers, tràmits.. etc ( quan estava a Marsella si que vaig fer l'esforç per votar la candidatura fallida Unitat, idò que ha canviat per a que ara no faci l'esforç i abans si?).
Tanta distància, ara si és real, canvi d'horari de 7h, canvi de cultura, un altra continent, una altra gent, un pla de vida que me portarà com a mínim 3 anys a fóra i ves a saber que no arribin a ser més... trencar amb tots els lligams socials, associatius que havia mantingut... això és massa per a que me pugui centrar i tenir el cap a dos llocs a la vegada.
Encara hi tenc temes pendents als Països Catalans, aquest estiu ja els tancaré i de segur que el meu cap encara es centrarà més en aquest nou món... a més, trencar-hi parcialment farà que no arrossegui cadenes que m'impedeixin per gaudir aquest continen Americà tant ple de vida, tant fantàstic, tant joiós i magnífic, ple de gent oberta i agradable, càlida i cordial....

Qui vulgui venir a veurer-me, té les portes obertes de casa meva.